La teva opinió és molt important, esperem les teves consideracions, suggeriments, propostes
ESTEM EN CONSTRUCCIÓ
El joc de construir entre tota la ciutadania la ciutat per cinc districtes.-
Val la pena si juguem a favor d'una ciutat participativa, més equitativa, per la igualtat i en la solidaritat col·lectiva. I ara més que mai.
Prenent-se com un joc mental per a tenir idees clares com organitzar-se la ciutat per a ser una ciutat unida, però amb una visió mental organitzativa en la gestió dels recursos a favor del benestar del veïnat i d'una forma senzilla i pràctica.
I.- Posem en marxa la nostra imaginació, tot considerant diferents formes de pensar i analitzar .-
II.- Escoltem i escoltem-nos.-
III.- El nostre compromís de sumar, unir i crear ponts.-
@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@
I.- Posem en marxa la nostra imaginació, tot considerant diferents formes de pensar i analitzar .-
Si et diuen com dividiries la ciutat per districtes o zones a la fi de fer créixer el sentiment de pertinença, l'autoconcepte d'identitat i el compromís de participació comences a pensar i no ho veus clar sobre tot al moment de marcar límits, necessites criteris,indicadors i veure en el teu mapa mental la ciutat, parles amb els i les col·legues, i al final t'atreveixes a escriure.
La primera construcció mental de comprensió amb la imaginació, primer pas de la construcció de l'imaginari col·lectiu:
Si partim de la Muralla, Camp de Mart, patrimoni de la Humanitat podríem imaginar de forma senzilla, pràctica i pragmàtica:
- Tarragona Nou Centre. Platja del Miracle. Anfiteatre. Plaça de la UNESCO. Passeig de sant Antoni, Camp de Mart, Maria Cristina, Pau Casals, Ramon i Cajal, fins al Parc Central i el riu Francolí. Consistiria en la part interior de les muralles: la Part Alta, Rambles, Part Baixa fins al Port i el Serrallo. Punts clau: Parc Central fins camp de Mart fins a la plaça de la UNESCO
- Tarragona Nou Eixample. El que queda fora del Nou Centre seria el Nou Eixample
- Tarragona Nord. Sant Pere i sant Pau, sant Salvador i sant Ramón
- Tarragona Ponent, a l'oest del riu Francolí.
- Tarragona Llevant, a l'est de la franja Avda. sant Antoni.
Després ja anirem polint més detalls i l'altra aspecte és preguntar-se per a què?
Per conèixer-nos més, per a conversar per millorar, per a la fi sentir-nos que formem part de la ciutat, que ens identifiquem en els nostre carrer, barri, zona i que lluitem en participar per a la convivència, per la igualtat i l'equitat i el respecte de la natura i de la transició ecològica de la nostra ciutat. Tots ens necessitem i entre totes les persones fem la ciutat.
Tot considerant diferents formes de pensar i analitzar els problemes per a donar respostes competents i més en el camp educatiu, on el món veïnal forma part de la ciutat educadora de Tarragona.-
Aquests autors formen part de la tesi Cooppel per la Pau sobre aprendre a aprendre tota la vida i s'apliquen també en el suport tècnic educatiu telemàtic a les famílies amb menors d'edat respecte a l'èxit escolar i vital, com ho pots contrastar en el link de sota:
https://tarracooppel.blogspot.com/2021/01/2-club-camins-cooppel-des-lantoni-marti.html
01.- Segons Bloom.-
Segons l'esquema de Bloom primer és important recordar la història, conèixer i tenir experiència, el nostre passat, per comprendre'l, aplicar-lo en l'avui segons la nostra experiència associativista i els nostres talents de totes les persones, per passar a analitzar les necessitats, els interessos i les capacitats, talents de tots i totes per a sumar i fer ciutat. Avaluar el que fem i el que podem desenvolupar per a crear noves iniciatives, espais de trobada i nous projectes adequats als dies d'avui, llavor del nostre futur. L'aprenentatge de tota la vida és una constant dinàmica de reinventar-se i més encara avui.
Interessant per fer-nos preguntes, plantejar tasques i proposar objectius
I l'altra com arribar a tenir l'interès i la necessitat de voler-se organitzar, dins de la nostra ciutat?
02.- Segons Maslow.-
I ara més que mai amb la crisi i el pes de la pandèmia en el món cultural i social.
Segons Maslow primer estem motivats a resoldre les necessitats biològiques i de la nostra seguretat, després la de pertenença als nostres barris i a la nostra ciutat, tot això ens porta al sà reconeixement i aquest a l'autorealització, dret de tota persona.
03.- Segons R. Dilts.-
Segons R. Dilts la identitat és la que mou tot, els valors, les creences, les capacitats, les conductes i cap l'entorn que precisem o el transformem. Si tenim clar el que som i ho volem ser generarem una cadena de nous valors, de noves creences i de noves capacitats, fins i tot que les tenim i que no ho sabiem o no ens havíem donat compte.
04.- Segons l'Ikigai japonès i la tesi del Dr. Miquel Xancó on cita C. Lagarde on especifica els pasos d'un itinerari i les funcions de la narrativa de les nostres experiències quotidianes com a veïnat de la ciutat.-
Segons Ikigai japonès, el sentit de la vida, semblant al "savoir vivre" francès o al sentit comú vital, el seny,... paraules que emprem. Però l'important és el sentit de les nostres vides. Que ve relacionat amb el que estimem, sabem fer, el que necessita el veïnat i el que hem de fer per fer possible i que no es pot pagar, que ho fem per voluntariat i per solidaritat.
Claude Lagarde és citat per Miquel Xancó un saber en imatges, exercicis d'enllaç , el saber en interrogant, simbolitzar i la síntesi (pàg. 82) amb quatre perspectives diferents que ens podem aproximar a un mateix anunciat:
Un saber que ressona ressona i en el cor i explica les experiències, que li posa el color blau, un saber com a informació o imatge, amb el color verd, un saber o paraula que interpel·la i ens motiva amb el color vermell, i el saber de sentit per a mi i per als altres de color groc (pàg. 110).
Vet aquí la idea de posar color a les fases de construcció de compromisos sans, lliures i bonics per al bé del nostre sentit comú vital i de convivència.
De totes les fonts aquí esmentades puc donar més informació bibliogràfica o fonts digitals com s'especificarà a l'informe de la tesi Cooppel per la Pau que en donen raó de l'autoria de l'investigació.
05.- El currículum bimodal del Dr. Pere Marqués.-
Com a mesura a favor de l'èxit escolar es centra de forma prioritària en dos aspectes la memòria i la pràctica. Aplicable per a totes les edats en la gestió de les associacions per exemple.
06.- Anàlisi del currículum de la Dra. Neus Lorenzo, experta en l'anàlisi curricular.
Ex-subdirectora general de transformació educativa, del Departament d'Educació, ex-cap de Llengües del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, actualment inspectora d'educació a Barcelona. Barcelona
El curriculum més complet ha de tenir tres aspectes: explícit més memorístic, implícit més competencial i el de la creació i generació de judici propi per part de la ciutadania.
07.- Segons els principis de la meva tesi Cooppel per la Pau, 2023 a partir de l'experiència, estudi i investigació- acció des de 1986 amb més de 30 anys:
I finalment el plantejament de la meva tesi, que és gràcies a tota la col·laboració de moltes persones en molts anys, basat en el disseny universal dels aprenentatges, en el repte de construir la pau en la ment de les persones i en el compromís local i mundial dels O.D.S. 2030.
Es tracta de recollir:
1.- Els principis de la taxonomia d'objectius educatius de Bloom,
2.- Els principis de la motivació i de la pertinença de Maslow,
3.- Els de la identitat de Dilts,
4.- El sentit de la vida de l'Ikigai: com saber viure. També Xancó esmenta a Lagarde sobre els quatre pasos del missatge positiu de la comunicació motivadora i que ressona dins del cor (emocional i afectiu de la ment):
1.- El ressó mental, la lectura i la narració,
2.- La informació o imatge,
3.- La interpel·lació i finalment
4. El sentit per a mi i per als altres.
5.- Així com el currículum bimodal del Dr. Pere Marqués, com a prioritat i emergència a favor de l'èxit escolar i el disseny general dels currículums segons anàlisi de la Dra. Neus Lorenzo.
6.- El sistema implicatiu d'aprendre a aprendre Cooppel parteix del paper de la família, la coordinació entre la família i l'escola-institut i com treure més profit de l'entorn educatiu accessible local de persones, entitats i recursos.
En aquest cas el món veïnal com a un dels components de l'entorn per excel·lència.
En la ciutat educadora tots els aspectes són educatius i busquen el ple desenvolupament de les persones que hi conviuen, on la tasca representativa i mediadora de les associacions veïnals són a més tasques tècniques i competencials que precisen en algunes formació i suport tècnic professional. Formació entesa com a comunitat d'aprenentatges, més l'aspecte afectiu que formal.
Tot sabent el que volem, ara es tracta del com dur-ho a terme, en set passos per assolir les competències mentals, pràctiques i reflexives fonamentades en la investigació-acció i la pràctica reflexiva del nostre dia a dia.
Seguint el Disseny Universal dels Aprenentatges (D.U.A.) tenim tres aspectes:
La representació mental, l'expressió i el compromís
Més info:
Representació mental, coneixement, recordem espontàniament.
A.- Proporcionar múltiples maneres de representació mental:
1.- (C) Conèixer, tenir experiència, recordar i comprendre amb confiança les motivacions, les identitats, el sentit vital i el paper educatiu de les nostres relacions, vivències i emocions com afectes. Narratives experiencials.
2.- (D) Disponibles a aprendre a aprendre i a decidir aplicar què volem i al que estem cridats. Prendre decisions fermes. Voler recordar i estar disposats a fer el que calgui. Narratives al·legòriques a l'aprenentatge, com a sentit de supervivència. La recerca d'alimentació primitiva i analògica, la cuina, la rumiació aplicada a entendre com funciona el nostre talent mental.
B.- Proporcionar múltiples maneres d'expressar.-
3.- (I) Influir amb iniciatives d'anàlisi d'estratègies efectives imaginades i pensades per a seguir la vocació de cada talent de cada persona, Seguim protocols de funcionament intel·lectual (els FiLS), els perfils mentals d'aprendre a a aprendre, patrons de relacions familiars i veïnals i estils d'aprendre a aprendre personalitzats segons la Neurociència, AT i PNL.
4.- Objectivar amb orientacions per a la presa dels acords i la objectivació dels resultats que volem i dels situacions noves que ens trobarem i finalment. Iniciativa personal, lideratge, iniciativa col·lectiva. Propostes amb efectes mentals participatius i compartits en grup o equip.
C.- Proporcionar múltiples maneres de comprometre's.-
5.- (Rúbrica) rubricar personalment els resultats en el nostre compromís mental concret, definit i precisat, avaluable i renovable. Compromís mental de grup i col·lectiu
6.- (SiRS). Avaluació i creació. Visió mental, compartida i col·lectiva dels processos decisoris d'aprendre a aprendre. Després d'avaluar crear i recrear els resultats. Construcció dels mapes de la ment personal i col·lectiva.
7.- Observació mental activa i compartida en la celebració col·lectiva. Recreació contemplativa i responsable.
$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$
Aplicació pràctica en el món veïnal en una ciutat educadora i un aprendre a aprendre en dia de cada dia:
(C).- Conèixer, recordar i comprendre amb confiança que tota iniciativa de participació com d'organització territorial tots hi guanyem, el més fàcil d'entendre, sense complicacions afegides, amb senzillesa i humilitat on el valor de ciutat està per damunt de tot. Cal una divisió de districtes clara sense complicacions, el més natural,evitant artificialitats evitables.
(D).- Disponibles a decidir junts de forma solidària per mitjà de la participació telemàtica o la forma més adient a la situació actual. Per a benefici col·lectiu i de forma més racional.
(I).- Influir en iniciatives escoltant a tothom i els seus arguments i criteris.
Objectivar una distribució intel·ligible per tothom i totalment pràctica.
(R) Rubricar acords i resultats de la ciutadania i del consistori escoltant a tots els partits polítics representats en grups municipals, els quals en Plenari discutiran i aprovaran el Reglament de Consells per Districtes i Pressupostos Participatius.
(SiS) Visió avaluativa global. Els mapes de la ment del veïnat han de ser clars i definits i fàcils d'imaginar com són els limits territorial de la participació
(0) Observació activa i compromesa disponible en la presa de noves decisions.
II.- Escoltem i escoltem-nos.-
A les associacions veïnals
A la ciutadania
A la representació política municipal
Fòrum.-
Escoltem als nostres governants, polítics i polítiques, al personal tècnic del nostre ajuntament, amb les seves raons argumentades, amb les seves limitacions, i entre tota la ciutadania invitada, amb la diversitat de capacitats, dons i talents descobrim els punts forts, punts febles, riscos i avantatges.
Considerar a més de la imaginació i la practicitat segons criteris dels districtes electorals o de la racionalització i la proximitat dels recursos i de les entitats a la ciutadania.
III.- El nostre compromís de sumar, unir i crear ponts per a construir la ciutat per la Pau.-
No podem estar quiets, hem de fer alguna cosa per tenir un nou horitzó. Amb la teva i la nostra participació ho aconseguirem.
Fòrum Drets cooperants pel futur de la nostra Tàrraco. info@cooppel.org
Cooppel: cooperem pel nostre futur en aprendre a aprendre ara en el nostre present.
SoM Tàrraco Segle XXI.
Al final 11 frases de Paulo Freire.-
Tasca cooperativa pel bé comunitari de la TeSI Cooppel per la Pau: tesi sobre estudi d'estratègies servei i investigació-acció en el suport educatiu a les persones i a les seves famílies de Josep Maria Ferran i Torrent UNESCO, 2023.
Tarragona, 26 de gener de 2021
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada